Bitter | Revista independiente de música

Revista de música independent en:

Més poplacara:

Bitter

UN DISC PER DONAR LES GRÀCIES: PARLEM AMB EL MÚSIC CATALÀ, BITTER

Com et vas iniciar en el món de la música?

De petit a casa els meus pares sempre hi havia música. Els cap de setmana em llevava i de fons sonava Elvis, Beatels, Dylan, Los Sirex... Suposo que això es va quedar dins i va sortir més tard i als 11 o 12 anys vaig demanar un piano als meus pares per reis i anys més tard el vaig canviar per la guitarra que era més fàcil de transportar.

Durant uns anys vas tenir una banda, els “No Badis”. Com va ser el canvi a una proposta més en solitari?

Bé, el motiu de plegar temporalment amb els No Badis” va ser fruit de canvis vitals dels tres membres fills, finals de carrera... La vida en general. El fet d’engegar un projecte en solitari va ser precisament la manca de temps per assajos i per la necessitat incontinent que tinc de fer cançons.

“Musutruk”, és el teu tercer treball discogràfic, 4 anys després de l'anterior “Casualitats”... ha estat un temps de reflexió, de necessitat creativa... Per què quines són les dificultats a l'hora d'enregistrar un disc, sobretot en projectes en solitari?

Durant aquests quatre anys m’han passat coses a nivell personal que han espaiat el temps entre aquest disc i l’anterior. La necessitat creativa la tinc sempre i no deixo de fer cançons. Com a dificultats diria que per a mi la principal és econòmica doncs el cost recau tot sobre mi. La resta tinc un bon aliat en Roger Gascón i entre ell i jo fem la majoria dels instruments.

Dius que és un disc per donar les gràcies... Quines són les coses que vols agraïr?

Doncs les coses per agrair són sobretot la bona colla d’amics que he fet durant molts anys de tocar, alguns músics coneguts i altres no tant  i sobre tot agrair les bones estones, concerts i vivències en general que m’ha portat la música.

Bitter02_poplacara.jpg

En el disc hi ha diverses col·laboracions. El fet que hagis fet participar a altra gent en el disc, té a veure amb la idea del disc que comentàvem anteriorment...

Sí, del tot. Mai havia fet un disc amb col·laboracions i aquest n’està farcit. Fins i tot alguns que no conec en persona com en Joan Toni Skarabat que em va gravar un banjo espectacular per a la cançó Quan rius per sota el nas des de Mallorca.

De què parlen les cançons de Bitter?

En una crítica van publicar que les meves lletres eren emocionalment quotidianes i crec que és molt encertat. Parlen del dia a dia, de coses que a tothom li poden passar, enamorar-se, tenir un mal dia, voler aconseguir una fita o superar mals moments, etc.

Quines influències musicals trobem en la teva música?

Doncs tot i que jo vinc del rock més clàssic, crec que al fer cançons sobre tot amb guitarra acústica , han sortit influències que tenia una mica oblidades. Per exemple Elvis, Dylan, Rockabilly que havia escolat fa molt i les de sempre Rolling, Credence i més actuals Wilco per exemple. Hi ha gent que em fa el paral·lelisme amb Mikel Erentxun dels seus últims discos o Duncan Dhu, suposo que pel toc acústic. Jo sempre he estat més de Ronaldos. Escolto molta música i del tot variada.

Com és el procés habitual de creació de David Delgado? Com et planteges el procés de fer les cançons, la música...

El procés no és sempre el mateix. A vegades agafo la guitarra i començo a tocar i trobo una roda d’acords que m’agrada i li poso lletra després. A vegades tinc una idea de lletra o he llegit alguna frase que m’ha agradat i li poso música, i la més plaent per a mi, que és quan flueix tot alhora lletra i música.

Bitter02_poplacara.jpg

La producció del nou disc ha anat a càrrec de Roger Gascón igual que els anteriors. A què es deu aquesta confiança?

Abans em preguntaves quines dificultats te gravar un disc en solitari, doncs amb en Roger cap. Fa la feina d’una banda i productor alhora.

Per mi en Roger a part de tenir un gran talent musical, coneix molt bé la part tècnica i a més és capaç d’involucrar-se en el projecte, entenent-lo i transformant el que demanes amb paraules en so. És el Bitter a l’ombra.

Crec que t’he respost, no?

Des de la teva experiència fent cançons, discos, concerts... Com veus actualment el sector musical tant a nivell de circuit de sales, públic, mitjans de comunicació...? 

La veritat és que fa anys que no veig el panorama gens engrescador. El títol del disc, Musutruk, també vol dir (apart de gràcies en basc) por amor a l’arte i així és com m’ho prenc, sinó ja hagués penjat la guitarra fa anys.

No vull dir que no es facin coses però no son de fàcil accés, les sales no es mullen i la majoria volen música sense cobrir les necessitats del músic, “Taquilles inverses”, et cobren un fons per si no cobreixes entrades, etc. No tenim cultura de música en general o potser l’hem perduda no se per quina raó. Per la majoria de públic surts a radio-fórmules, ets bo, no surts, que bé t’ho passes eh?. Als 90 hi havia molta més escena i més circuit per a tothom.

Plans de futur...

La veritat és que tot m’ho plantejo a curt termini, concert a concert i ara mateix intentar que Musutruk arribi al major nombre de gent possible i a partir d’aquí  ja es veurà. Suposo que faré un altre disc perquè no deixo de fer cançons i intentaré com fins ara intentar no repetir-me en la mesura de lo possible. Tant de bo en la propera entrevista et pugui dir doncs tot va millor, tinc un públic fidel i puc fer plans de futur.

¡Compártelo!