El Fluir Del Temps | Revista independiente de música

Revista de música independent en:

Més poplacara:

El Fluir Del Temps

Gravar en un estudi situat al bosc amb vistes al mar ha d'atraure les muses, perquè ha inspirat de valent a Jim James i als seus. De fet escoltant el disc un se sent caminant entre bells paisatges naturals, proveu amb Like a River i entendreu del que parlo.

Necessitaven els de Kentucky un disc com aquest The Waterfall per tornar a demostrar que estan molt per sobre de la mitjana en el gran sac del rock americà d'arrels. És indubtable que Circuital (ATO Records 2011) era un disc notable amb un parell de grans cançons, però el so de la banda semblava una mica encotillat, amb poca voluntat de prendre riscos, tot i tenir bons temes de rock monolític.

Quatre anys més tard la música de MMJ sembla haver-se regenerat, s'han obert les finestres i els ambients tornen a predominar, la seva música flueix amb aquesta màgia que ja ens havia seduït en el passat. Com el transcórrer d'un riu que corre desbocat sonen meravelles com Spring (Among the Living), la torrencial nostàlgia de In its Infacy (The Waterfall), les primeres notes (clarament Zeppelianas) de Tropics (Erase Traces) ja tenen aquest gust de clàssic a temporal que colpeja amb un mall de ferro en el seu impressionant part final.

Diversos temes estan amarats del mateix ambient malenconiós, com a l'elegant Only Memories Remain, Get the Point, o Thin Line. El single Big Decisions està esculpit amb aquestes robustes grans guitarres marca de la casa, i en certa manera és com un punt i a part en el so general. L'obertura del disc amb la frescor i la vistositat de Believe (Nobody Knows) fa pensar en uns The Who americans del segle XXI. Lliure de lligams és en el seu conjunt com s'aprecia millor aquest excepcional treball que insufla nova vida a la carrera del grup.

Per tot això i més The Waterfall serà un dels millors discos vinguts de l'altre costat del toll d'aquest 2015.

¡Compártelo!