Els últims acords des del Mississippí | Revista independiente de música

Revista de música independent en:

Més poplacara:

Els últims acords des del Mississippí

És l'home que va marxar de casa quan tenia tretze anys, després d'haver après a tocar la guitarra gràcies a un granger empleat del seu pare. S'ha passat mitja vida vivint a la carretera, viatjant en vagons de tren i treballant com a jornaler. Seasick Steve, l'últim Hobo Llop americà, es troba actualment reconquerint Regne Unit on fa a penes dues setmanes va aprovar amb matrícula (del Mississippi, és clar) la seva prova més difícil: l'exigent públic del Eventim Apollo de Londres. I dic reconquerint perquè aquest va ser el país que li va donar la seva primera oportunitat en televisió (en el prestigiós programa de Jools Holland de la BBC) i que li va valer la fama internacional allà per 2006, quan Steve ja rondava els seixanta-cinc pals.

seasick-steve.jpg

El concert de Londres forma part de la gira que porta el nom del seu últim treball: Sonic Soul Surfer. Un completíssim disc de rock, una meravellosa peça en la teva col·lecció de blues, la millor banda sonora del que ara en diuen garatge per a gaudir. És l'obra perfecta d'un artista que no mereixia menys que a la fi ser escoltat. El reconeixement a tota una vida dedicada a la seva col·lecció de guitarres; algunes oscades amb només tres cordes, altres inventades, com aquest inclassificable trasto que fa servir fabricat a partir d'una tabala vella de rentar a mà, una corda, un pal a manera de pal i, atenció senyors, un quadre elèctric casolà que li permet amplificar en els concerts. I altres més convencionals. Seasick (mareig en inglès) Steve no podria haver escollit millor sobrenom.

L'últim treball d'aquest artista genial que ha trobat el lloc que es mereix en la música cap al final de la seva vida (em recorda alguns casos com el de Sixto Rodríguez i del prop que estem moltes vegades de perdre'ns a grans músics per culpa de les grans empreses i de les vegades que sí que ens passarà), és el ressorgiment del so meridional més clàssic de Nord-amèrica sense deixar de sonar actual. Si no es coneix l'obra i existència de Seasick es podria dir del seu disc tant que ha begut dels grans clàssics com que els hauria inspirat, i és que cal no oblidar que malgrat el tardà de la seva fama, la seva música es remunta a abans dels seixanta. És per això que aquest disc conté des de temes com Swamp Dog que recorden al Neil Young que va compondre entre Harvest i Hawks and Doves, fins a aquesta descàrrega del rock garatge (sí, li han posat aquest nom, què li farem) del panorama de bandes en l'actualitat en Roy's Gang.

Malgrat aquesta miscel·lània d'etapes i estils del rock Sonic Soul Surfer és majoritàriament (i sobretot cap al final) una mirada als clàssics del blues de mitjans de segle, al so del Mississippí. Però és també la mirada al passat d'un autèntic nòmada, la nostàlgia d'una ànima lliure que ens emociona a Heart full of Scars, l'últim tall del disc. No deixeu d'escoltar aquesta meravellosa obra i si teniu l'oportunitat de veure'l en directe, que no se us escapi.

¡Compártelo!