Ara Es El Moment Dels Tancat Per Defunció | Revista independiente de música

Revista de música independent en:

Més poplacara:

Ara Es El Moment Dels Tancat Per Defunció

La banda de Sabadell (Bcn), Tancat per Defunció, van ser un dels grups punters a principis dels 90, just quan hi va haver l'esclat del rock català. Durant uns 4 anys, van tocar per tot Catalunya i Balears i van aconseguir un èxit considerable fins a 1993. Les seves principals pecularietats, la veu del líder de la banda Jaume Papell i les seves lletres una mica irreverents en alguns casos. El 2014 empesos per alguns seguidors van editar un recopilatori amb els seus temes més destacats i ara en 2017, el 24 de novembre,  presenten un disc inèdit, Temps de Dubtes.

Un mítica banda nascuda en els 90 dins del conegut moviment del "rock català" torna després de més de 15 anys amb un disc inèdit, què significa per a Tancat per Defunció tornar després de tant de temps?
Tornar al món de la creativitat, hem estat fent directes, però tornar a gravar i editar és una altra història. És com ressuscitar en un altre nivell, encara que realment mai havíem marxat del tot.

Què és el que us ha motivat a tornar?
Molts fans ens van demanar que tornéssim a gravar, alguns després d'estar veient-nos en directe, altres perquè els agradaven molt els nostres temes, lletres i manera de cantar.

¿El recopilatori Obert per tu avalat per tots els fans amb un Verkami amb gran èxit, va ser l'impuls?
Això mateix, realment després dels problemes tinguts amb la discogràfica i haver desaparegut del panorama català, l'haver aconseguit materialitzar el projecte va ser un retrobament amb molta gent que ens havia seguit en els 90.

Temps de Dubtes, és un disc inèdit però especial ja que des del 2002 estava tancat en un calaix ... Què va passar amb aquest disc i per què ara?
Vam quedar molt contents amb la creativitat desplegada, el màgic que va ser anar trobant músics per a pintar amb nous instruments les cançons, violoncel, taula hindú, flauta travessera, mandolina, banjo, slide guitar... Va sortir un disc profund, però no hi vam voler ficar res comercial, ni ens vam imposar limitacions en el timing de les cançons, com normalment imposen els productors, que sempre pensen en llistes d'èxit etc. Vam voler fer un disc com a principis dels 70, un rotllo més folky, amb pinzellades psicodèliques, de vegades de progressiu, de vegades més country. Quan vam arribar a la indústria, ens vam trobar amb el típic rotllo limitat i comercial i no ens van donar garanties de promoció. Un disc com aquest no volia que sortís sense o amb poca promo. Per això el vaig ficar al celler.

El disc es va gravar el 2002, però es publica en 2017 ... ¿No ha perdut frescor durant tot aquest temps? No us heu plantejat l'opció de tornar a gravar?
Ens hauria agradat remesclar-lo en una estudi d'ara. Però al final vam decidir mantenir el so original. Avui s'arregla tot amb ordinador, s'afinen les veus, etc. però tot perd frescor i immediatesa. Aquest disc està gravat en un estudi on es feia tot a l'antiga, no es podia arreglar res com ara. És molt orgànic, i per això vam decidir deixar aquest so original.

TancatPerDefuncio02_poplacara.jpg

El nou disc manté la sonoritat i essència de la banda de fa 15 anys, creieu que encaixarà en la sonoritat actual dels grups que canten en català? Què aportarà Tancat per Defunció en el panorama musical actual?
No em preocupa molt. Crec que no encaixa gens en el que els agrada als joves ara, tot és música de ball que funciona en les festes majors, o lletres combatives amb estructures reggae, o ska, barrejat amb rumbeta. La veritat és que hi ha ja massa grups que fan el mateix. Quan el vam gravar i ho vam frenar van sortir alguns grups amb so més acústic com Manel, i vam dir, ara estaríem en aquesta línia, però, en el món de la música mai saps, l'èxit ve o va i no té a veure sovint amb la qualitat dels temes. La nostra aportació és el nostre estil, les lletres més poètiques i introspectives, una manera d'arreglar els temes, l'experimentació acústica com a "Maya (Índia)" o "Mastegant".

¿Els fans esperen tornar als vostres inicis i gaudir de la vostra particular manera de fer o esperen trobar novetats?
 Suposo que a molts fans els agradaria que féssim el mateix, però tots evolucionem, i nosaltres mai hem estat partidaris de fer el mateix disc, o repetir el mateix so. Sempre hem canviat, i pel nostre grup han passat molts músics diversos.

És un disc, com vam comentar gravat el 2002, però el títol Temps de Dubtes ens inspira molta actualitat ...
Però nosaltres mai hem estat molt polítics, la nostra proposta és més àcrata. Els dubtes són més de tipus existencial que polítiques.

¿De què parla Tancat per Defunció a Temps de Dubtes?
El camí del viure sense seguir camins traçats, el pas del temps, el que s'aprèn en perdre, el desamor, l'inconformisme, el sentir-nàufrag en la societat, el sexe, l'estar enganxat al passat...

La curiositat ens mata ... D'on prové el nom del grup? Vam néixer d'unes jam sessions rockeres que es feien els dimecres en un mític pub a Sabadell que es deia Piano Jazz i que estava al costat de la funerària. Algú va proposar aquest nom el primer cop que vam actuar ja amb un repertori fix el dissabte i ens va molar.

La proposta de Tancat per Defunció és molt personal i amb un sonoritat molt peculiar. Però quines són les influències de la banda?
Hem escoltat molta música, sobretot, finals dels 60 i 70s, però al compondre tinc darrere sobretot a Neil Young, Dylan, Lou Reed o David Bowie i el country rock americà. En èpoques més rockeres teníem un so més entre el hard rock amb riffs i el rock del sud.

L'ànima i epicentre de la banda sempre ha estat Jaume Papell, i al llarg dels anys els components han anat variant. Qui conforma la banda en aquesta nova etapa amb Temps de Dubtes? Enric Romà, al baix i membre fundador, Valentí Adell (guitarra i piano) i Jordi Farreras bateria. I jo mateix, Jaume, a la guitarra, harmònica i veus.

Quines diferències trobeu tant en el sector discogràfic com en grups, ara que torneu després de tants anys?
El sector discogràfic existeix, però ja no fan moltes coses que feien abans, la veritat és que has de pagar-t'ho tot. Abans, els pocs que aconseguíem gravar, teníem assegurada la promoció (ràdios, diaris, televisions), distribució, anuncis, pòsters, i fins i tot videoclip... Ara, tot va a part. No arrisquen res. Els grups, suposo que, a part de tocar, també tenen clar que han de saber moure’s per la xarxa i totes les possibilitats que aquesta ofereix.

Del panorama actual català, quins grups us criden l'atenció?
Potser Blaumut una mica, Txarango al camp ballable, sento coses que estan bé, però no em queden els noms. Sento molta música anglosaxona i americana.

Projectes de futur...
Moure el Temps de Dubtes, fer una presentació, petita gira. I posar a la xarxa el nostre disc desaparegut Bevent Silenci després de mesclar-lo una altra vegada. D'aquí uns mesos, gravar 10 nous temes guapos que tenim.

¡Compártelo!