Anntona, l'art de riure’s d'un mateix | Revista independiente de música

Revista de música independent en:

Més poplacara:

Anntona, l'art de riure’s d'un mateix

Manuel Sánchez és guitarra a Los Punsetes però també és Anntona. Aquest projecte personal seu va començar als primers del present segle: «Tenia bastantes cançons acumulades que a Los Punsetes no els havien agradat i a mi sí. A banda, personalment, sempre m'havia agradat gravar a casa i amb els anys anava aprenent a poc a poc i a mesura d'això anava gravant aquestes cançons descartades, i de sobte em vaig trobar amb algunes cançons gravades, i un segell de Madrid les va voler editar. Realment va començar tot una mica així de casualitat, sense pensar-ho molt», segons ens explica el mateix artista.

Sota el nom de Antonna ha publicat dos discos i un recull de maquetes amb què s'ha guanyat molt bona crítica en els mitjans especialitzat però també algun que altre insult: «Sí, però això no només em passa a mi. Estic dins d'una tradició d'artistes que m'agraden, i veig que és un problema general. Em passa també amb Los Punsetes, la gran majoria de grups que ens agraden són molt estranys... Per no ser èpic, solemne o dramàtic es tendeix a prejutjar pensant que serà un projecte dolent, però com deia no em passa només a mi, llavors estic còmode en aquest aspecte».

Després de 6 anys sense novetats, a finals d'aquest mes de gener s'ha publicat Internacional: «De moment la gent que l’està escoltant li ha agradant, les crítiques en els mitjans són bones. Puc dir que està tenint una bona acollida. Bé. Sí. Però l'important, ara, és poder tocar, no tinc unes grans expectatives. El treball amb Anntona sempre ha estat de caràcter molt personal, molt meu. L'esforç ha estat que sortís el disc i ara que està aquí ja només espero que la gent en gaudeixi, i això, poder tocar-lo en directe que a més serà xulo, amb banda i tot», comenta.

Un disc que suposa la seva primera col·laboració amb un productor (Sebastián Litmanovich de Cineplexx i Papaya): «Aquest canvi m'ha aportat per una part compromís, si t'ho fas tu sol sempre és fàcil deixar-ho i que quedi en res. D'altra banda, vaig optar per aquesta opció ja que jo ja no tenia el nivell tècnic per millorar el treball que havia fet fins ara, l'últim disc era el màxim que jo podia fer pels meus coneixements i en aquest volia millorar el resultat i per això vaig comptar amb un productor».

Anntona_foto.jpg

El disc és el resultat d'un any de treball a quatre mans entre Sebastián i Anntona: «Les cançons són totes meves però ell ha aportat amb molta generositat i molt criteri una pila de coses, totes per millorar. El fet de ser ell també músic ha estat important, buscava algú que treballés a casa i tingués coneixements tècnics però també criteri musical. Que jo pogués portar-li un esbós i ell aportar coses amb criteri i un gust musical semblant al meu, i tot això ho he trobat amb Sebastián».

A més d'un pas endavant per al seu projecte en solitari, es plasmarà igualment en un directe més complet: «Anntona és un projecte al qual vull dedicar-li més temps i mimar-lo més. No sé si això significa professionalitzar-me però sí que m'ho prenc més seriosament i estic obert al que vingui. Per a la presentació en directe m'he fet acompanyar d'una banda molt guai, el grup Papaya. Serà un directe molt complet, serà una cosa diferent com fins ara que tocava sol».

Internacional parla de moltes coses, però a més és un disc molt variat a nivell musical. Un disc on es manté aquesta personalitat tan marcada que caracteritza el músic madrileny: «Els dos discos anteriors els havia fet jo de cap a cap, és la principal diferència amb Internacional. En aquest també cant jo totes les cançons. A nivell de temàtica en aquest últim les lletres van força contra mi mateix, potser en els anteriors no era tan marcat. Però el to general de Antonna segueix patent».

El proper 18 de març, la sala Sidecar de Barcelona ha estat l'escollida per acollir la primera presentació en directe d'Internacional. Per a l'ocasió, Anntona, s'acompanyarà de Sebastián, Yanara Espinoza, aquest cop en la seva faceta de bateria i percussionista, i Miguel Aguas, fent cors en aquesta ocasió al costat de la cantant Clara Gómez-Aragón.

I per no ser menys, si en el disc, en el track 11 concretament, Anntona saluda els que l’estan escoltant, a Poplacara també hem volgut una salutació per acabar l'entrevista.

Anntona te saluda

Barcelona 18 de marzo Sala Sidecar

Madrid 31 marzo Sala Moby Dick

 

¡Compártelo!