El so de la New Generation | Revista independiente de música

Revista de música independent en:

Més poplacara:

El so de la New Generation

Ens permetem parafrasejar la tornada de New Generation dels Scorpions per topar-nos amb la nostra primera impressió. "Aquí hi ha els joves, la nova generació, els únics que podeu donar un canvi a les coses" ("Here comes the young, the new generation [...] you are the only ones who can make a change"). Traieu l'al·legat antibel·licista que aporta a la frase la cançó original. Afegeixi un "estiu de l'amor". Agitat però no remogut.

Sen Senra, acompanyat dels sevillans de Vera Fauna, van arribar a l'espectacle agafats del braç complementant ritmes intensos, no exempts d'originalitat i intensitat instrumental. Ben acompanyats per una troupe d'incondicionals, que van ballar, van trepitjar i van provocar més d'un pogo o slam a base d'una frenètica amanida de colzes i empentes que contrastava en els passatges en què tot eren begudes aixecades per sobre dels caps i cors. Ambient prominentment garatge, predominança absoluta del vocalista i barreges de diferents estils que ens venien atraient i allunyant de diferents èpoques, des d'aquells llunyans Stooges i 13th Floor Elevators fins grups més (relativament) nous com The Black Keys o Mac Demarco i afegint aderezzos temàtics de platja a l'estela dels Beach Boys.

sensenra

Per anar creant atmosfera els primers minuts, avançant a uns Vera Fauna que anaven desenfundant els seus aparells, consistien en una melodia naïf i paradisíaca. D'escassa durada, ja que a l'instant es veia les entranyes de la bèstia, poblades de guitarres descarrilants, baixades i pujades en velocitat, veus cridaneres i agudes que després de molt suors, s'apagaven en passatges instrumentals insistents en la seva varietat d'acords. El bagatge rocker andalusí va recórrer en alguns moments la sala, identificat com el fantasma de Manuel Molina mort uns dies abans, així com coetanis com el Imperio del perro, primos de zumosol en cos i ànima. L'exitós estrena acabava amb un sacsejar de guitarres que a punt estava d'emular als Clash mentre les primeres línies eixordaven i embogien per passar a un ritme de cargol i al fondre de ploms final.

sensenra

Arriba el canvi, un "change" que ens aprofundeix en les arrels d'aquestes "vacances permanents" en les que ens vol sumir el vigués Sen Senra. Vacances d'esplai, i absència de limitacions que observem en el seu àlbum debut Permanent Vacations i que es confirma ara amb un directe primerenc encara potent en formes i continguts. El recorregut pels temes d'aquest disc va tenir les seves primeres parades a Everyone 's got a price i Waiting (el contrapunt baladesc retallat per un "Vinga, es va acabar la puta conya ja!"). Un conjunt en lo-fi que gira al voltant de la posi crooner de Senra, amb guitarres clares, chispeos al teclat que van prenent forma en Pza. America i la ballarina Lunatic. "Per fi anem a poder fer bé l'amor", amb el punt psicodèlic coalitzat a la mítica hippie californiana (irònica o no) de Flowers i la cridanera Looking at you amb una tornada van repetir multitud de veus fins als últims moviments i raneres finals. La "new generation" sempre torna en diferents formes i metamorfosi. I si és acompanyat de talent, tant millor.

¡Compártelo!