Empremtes eternes | Revista independiente de música

Revista de música independent en:

Més poplacara:

Empremtes eternes

Les festes de San Sebastián de los Reyes van vestir de gala el Mad Indie Summer presentant una alineació musical de champions per goig i melomanies diverses de tots els que ens vam donar cita l'últim dijuernes-divendres al nord de la capital.

El double dragon Lori-Lol era un atractiu màxim per tornar a gaudir de la millor música i la màgia del directe.

Amb les atractives bambolines escèniques granadines de fons Lamprologus va obrir el cartell fluint en essències i arrels del fil pro-nirvanero, van regalar desvergonyiment i no van parar d’expandir-se aprofitant amb nota el seu espai.

Després dels retocs d’últim minut van fer la seva aparició sobre les taules el grupàs de Loja. Una més que correcta, professionalitzant i crescendo actuació que va tornar a demostrar perquè Els Lori sempre agraden, ho donen tot i mai defrauden en actitud.

També van projectar audiovisuals molt atractius i molt ben treballats, perfectes per tridimensionalizar els seus sempre envolvents concerts. Al so dels lumínics runruns de Una señal Noni y los Suyos, la mítica banda Lori Meyers van aparèixer per enllaçar amb els exquisits tocs de guitarra de Planilandia.

El set es va mostrar complet i al gust de tot el seu excel·lent repertori continuant amb el tríptic Corazón Elocuente, Luciérnagas y Mariposas e Impronta, metàfora màxima i enriquidora del seu recent gran disc amb canvi de guitarra, d'espanyola a elèctrica, per revestir i fer-la créixer en capes i textures.

La següent dupla sònica va ser per Dilema i aquest himne anomenat Tokio ya no nos Quiere, tall que atmosferiza la sensació d'escoltar una cançó top en viu i de primera mà, amb tota la grandesa que això comporta. Després de la col·laboració d'Annie B. Sweet a El Tiempo Pasará i començar a donar bones mostres del Korg amb Religión van seguir A-sinte-odio i Luces de Neón, un altre gran tema d'irreversible tornada amb el qual la gent va acabar d’animar-se del tot.

Abans de les brillants sacsejades finals arribaria la pausa amb Explícame, basculant els focus cap a Alejandro Méndez, moment ideal per fumar-se un cigarro i relaxar-se. El punt àlgid dels moments coreables arribaria com de costum amb aquesta oda de l'infortuni Amoroso-Sexual, Emborracharme, que encadenaria a l'acurada Huracán, expansiva i pujada des de les tecles sumant-se en l'èxtasi Alfredo, galopant selecte i rotund en el seu clímax de percussió.

Després va arribar la connexió amb Alta Fidelidad abans de desaparèixer entre la penombra dels instruments. Al bis es van atrevir amb Dos Hombres con Sombrero en un homenatge més que merescut a aquesta primigènia obra mestra anomenada Viaje de estudios. Sin Ti Ninguna Parte es Azar, sempre magnànim aforisme és impossible no viatjar cap al món dels sentiments més decisius.

El rodolí final aniria a càrrec d'un còctel premium per arrencar i deixar-se portar de veritat a base de ¿Aha han Vuelto? + Mi Realidad per brodar un altre concert rodó que els segueix situant a l'Olimp de l'afortunada escena alternativa del país. Gràcies una altra vegada grans.

Amb un escenari suggestionat per les flames i la passió del gran bolo previ Love of lesbian prendrien el testimoni dels andalusos per seguir arrasant al màxim. Aquesta vegada les pantalles van funcionar a ple rendiment harmonitzant amb justícia poètica i torera l'ordre còsmic després dels problemes tècnics a Santander.

L'espectacle lesbià es va mostrar de nou tan gegant i sublimment circenc com de costum, amb presentacions estil NBA i/o equip de futbol de pretemporada (i no va ser per menys quan Santi Balmes va sorprendre amb una samarreta pro-futbolística del Sanse després de desenpallergar-se del seu look pro-dandi del Poder de la Tijera​). Amb una més que interessant amanida de cançons (no va faltar el seu hit Club de Fans de John Boy amanit de grans cançons de culte com Mal Español, Noches Reversibles y Los Toros en la Wii. Fantástico) a través de la seva selecció més canyera i electritzant Balmes i els seus nois es van ficar una altra vegada al públic a la butxaca des del primer minut entregant-se incondicionalment deixant més clar que l'aigua el collonudament que segueixen passant-s’ho amb el seu treball: fer cançons i transmetre amb els 5 sentits davant els seus fidels masses. El xou va ser un altre desplegament de mitjans, maneres i disfresses on tot el planter va gaudir de la festa feliçment descarrilada com si no hi hagués demà, fent gala de tan encertat i bell emblema. Julián Saldarriaga s'uniria als festejos i arengues diverses animant al personal en l'interregne asteca de Fantástico per subratllar i sublimar el moment ranxera de la tant composició multicolor. Un altre gran concert dels que et deixen amb ganes de més i que va acabar per apuntalar una nit juganera on les hagi.

A continuació i per acabar de traçar el cercle La Maravillosa Orquesta del Alcohol (MODA) va eixamplar les seves ganes i la seva gràcia obrint en anglès mitjançant un rock nord-americà depuradíssim i fusionador amb traces de folk country límpid i sòlid.

En un petit grapat de lletres, un altre esdeveniment més que encertat i afortunat per seguir adorant més si cap al mític any de gràcia de 2014.

Traducció: Maria Mateu

¡Compártelo!