Estiula, Llarga experiència, primer disc | Revista independiente de música

Revista de música independent en:

Més poplacara:

Estiula, Llarga experiència, primer disc

“Qualsevol dia” pot ser avui, el dia que es presenta el primer disc d’Estiula. El projecte del pianista, compositor i lletrista català Xavi Canelles, que després de passejar-se per diferents formacions ha decidit apostar pels seus propis temes i plasmar-los amb un disc ple d’emocions.

“Qualsevol dia”, és el primer disc de la formació Estiula, però també és el primer disc on Xavi Canelles (pianista, compositor i lletrista) es decideix a presentar temes amb lletres pròpies. Xavi, com t'has llença’t a fer aquest pas?

Vaig començar a composar per afició i al cap d’un temps em vaig adonar que tenia forces peces que apreciava. Anaven quedant en un calaix, i poc a poc els amics i sobretot la família em va anar convencent que havia de dedicar un esforç de cara a presentar-les el millor possible. Això em va portar a anar agafant llenguatge i tècnica per poder arribar a produir les cançons per mi mateix, cosa que m’ha enriquit molt musicalment parlant.

Per a un músic, quines diferències hi ha entre compondre un tema a nivell musical i a nivell de lletra?

Per mi la diferència és molt gran. Per una banda faig les lletres, i el procés de d’escriure-les, tot i que a vegades és ràpid, molts cops pot ser força lent i laboriós. Té a veure amb un procés artesà, on poc a poc es va polint la peça. Composar la cançó, és a dir, posar-li la melodia i acords, és, en canvi, un procés molt més ràpid, que té molt a veure amb la inspiració, en si en aquell moment les muses et venen a visitar… Si una lletra no et mou a una música, el millor és deixar-la reposar durant un temps llarg; de poc et serveix passar-hi molt de temps intentant trobar una solució com si fos un trencaclosques. A vegades m’ha passat que al cap d’uns mesos cançons que havien estat “encallades” troben ràpidament uns acords i una melodia.

A diferència d'altres discos que hagis pogut fer amb altres projectes, això de gravar les teves pròpies cançons, com ha estat el procés de gravació en aquest cas? Quines sensacions has tingut en escoltar les teves pròpies lletres?

Sempre és més especial. Et mou una il·lusió més gran així com també una por més gran a no sortir-te’n. Al ser una cosa pròpia ets tu el que sempre has d’estar tirant del carro, i això a vegades és dur. Però d’altra banda la satisfacció també és molt més gran perquè el resultat et mostra a tu tal com ets de forma directa, es podria dir que el resultat és part de tu.

Estiula, és una formació una mica especial, com a pilars esteu tu i el teu germà Marc però després hi ha diversos cantants i resta de músics que poden anar variant ... Explica'ns això i per què aquest tipus de formació així oberta?

El Marc ha estat fonamental ja que, degut a la seva experiència, sempre m’ha anat donant una visió que jo hauria trigat molt de temps a tenir. El fet de comptar amb algú com ell en el projecte fa que automàticament els stándards amb els que et mous siguin molt més alts, i això es nota directament en el so i en la qualitat. La resta dels cantants i músics s’han anat afegint en el procés del projecte gràcies al cercle de músics que el Marc i jo coneixem. Gairebé tots són companys de bolos i d’experiències musicals, i per tant bons amics.

 

EstiulaB_poplacara.jpg

De “Qualsevol dia” en la teva presentació, ens parles d'un disc ple d'emocions. Quines emocions trobem en les cançons? De què parla aquest disc?

Cada cançó parla d’alguna emoció diferent: la ràbia (Flama equivocada); la tristesa (Blues de la nit); la calma (Abans); l’amor (Tu)…; quan escric les lletres m’és molt difícil no fer girar cada poema al voltant d’una emoció. I la música sempre intento que la transmeti.

En el disc hi trobem un tema dedicat a l'alpinista Kilian Jornet. Com sorgeix aquest tema? Hi ha alguna relació especial amb ell?

L’emoció que he sentit veient algun dels seus documentals és el que em va moure a escriure un tema sobre la seva figura. Considero que és una persona de profunds valors, i sentint-lo parlar vaig notar que se’m removien coses que porto dins meu des de la infància. L’amor que sento per la muntanya em va fer acabar de decidir. Al final la cançó no deixa de ser un elogi a la superació personal, valor que crec que basa molts aspectes de les nostres vides, i que el Kilian tant bé ens sap transmetre.

Veient el teu currículum veiem que has participat en moltes formacions i tens una important formació musical. Quina valoració en fas, ara que has arribat finalment a publicar les teves pròpies cançons en un disc, en relació a tots aquests anys que fa que et dediques a la música?

De tot s’aprèn. La música, com la vida, és un camí a seguir, i cada pas que es dóna té un sentit i és un aprenentatge. Sense el camí que he fet en altres formacions m’hagués estat impossible poder fer aquest treball, i com a bagatge que he anat agafant al llarg del temps el valoro com una part molt especial de mi mateix.

Quines influències musicals trobem en la teva música?

Cantautors dels anys 70, com ara Bob Dylan, o altres grans de la música com Elton John o Stevie Wonder. Músics que es poden considerar clàssics, i que per mi tenen el poder de inspirar maneres de fer, línies generals de treball.

En el disc, però, es deixen sentir estils o ritmes molt diversos, com ara el blues, el rock, la bossanova, les balades o fins i tot el reggae… En molts casos he hagut de recórrer als músics de referència de cada un d’aquests estils per tal d’intentar impregnar-me de la seva essència.

¡Compártelo!