Guitarres combustionants | Revista independiente de música

Revista de música independent en:

Més poplacara:

Guitarres combustionants

«Els sons suficientment atesos van definint un espai convertint-se en escultur»a (John Cage).

Efervescències pro i posadolescents. Disc gran, ciclopi-titànic, 11 tallstitularissims. En poc de més de 40 minuts es desplega una tesi cum laude de guitarres ruidistesprorgàsmiques. Ja només quan et poses a llegir i refullejar el llibret del disc compacte sents l’impacte i impromta de les còsmiques aventures que es donaran el pop i la psicodèlia.

Encara que quedaven anys per treure’s de la màniga Pesadilla en el parque de atraccionesmullant-me vaig a teclejar deixant-me portar sobre el meu elepé planetari favorit, per mi el millor i més essencial de tota la seva discografia, un disc clau per desembullar tot el plurivers dels granadins i caure sense tornada enrere en dolces melomanies.

«Cançons [quatricròmiques] per colorejar reclams generacionals» (Ricardo Aguilera).

Melomania i felicitat al primer toc, «elèctric per fora tendre per dins no es fa pregar[,] entra a la primera» (David S. Mordoh).

Planetas_0.jpg

Db. «Cuantas veces lo has sentido y siguetodavía en tu cabeza»

Inici apoteòsic, cancionzaca sense preses però sense pausa on esclaten les guitarres en colors encara per inventar. Va creixent practicament sense adonar-te per donar pas a un dels millors leitmotiv planetaris per excel·lència a pedals i distorsions en estat de gracia, de festa màxima invencible. Agraciada creació perfecta per tancar qualsevol discàs de noisepop.

Una nuevaprensa musical. «Está tan cerca que casi estádentro de mí»

Deliciós com segueix el fos sònic de la primera pista.

José y yo. «¿Qué placer obtienes de algo que nunca has probado? Nuncatuve una enfermedadmásdulce. Las olaslentamente se acercan a la orilla [,] quiero estar con ella el resto de mi vida»

Addictiva, plaer injectant.

Himno generacional #83. «Y podrásdecirme ¡quécabrón!, puede que incluso se te ocurranmásinsultos»

Tikitakapremiumal mateix temps futbolpediasonora de plantar-se al camp contrari en 3 tocs i esclatar les xarxes rivals. Eficàcia germanofila aplicada al noble art del pop.

Ciudad azul. «Ahoraquiero estar mejor»

Ritmes protropicalitzantspostrimers molt cremosos.

La máquina de escribir.«¿Hastadóndellegarías para hacermefeliz?»

Una altra classe magistral de canvis de ritme i interregnes gloriosos. Ruidisme pur pata negra només assolible pels elegits.

David y Claudia. «Puedohacer una esfera y viajar en su interior y llegar a las estrellas»

Efectiva, eficient, efectista, pop pur.

«Y los rayosaterrizan en suespalda. No saldríanunca de la cama. Me sonríe, todovuelve a brillar, se acerca, nada puedesalir mal.

Escuchábamosavionesdespegaraunqueestábamosmuylejos.

Quizámañanaseatarde»

Cors rafeguilshipnotitzants, felicitats audiofiles. Himnes pildoritzats, el trident mític-ciclópi8, Aeropuertoy Ondas del espacio exterior projecta i transmet una alegria tan melòmana que es torna un altre exemple més de per què amem les tonades de la millor banda del indiepatri de tots els temps, sí, gihadismeplanetòfil, és lo que hi ha, però no soc l’unic que pensa així i encara que així fos em donaria igual, continuaria afirmant-lo per activa i per passiva.

Amén de l’Ángel Martos en decisives i imprescindibles tasques percusionils, el Raúl Santos anirà interregneant un duet sònic-espacial amb l’Erik Jiménez, que enfocat a la bateria imprimeix ones baquetils en ni més ni menys que 7 temes. Des de les hores el bo de l’Erik no ha deixat la òrbita planetària per continuar regalant-nos dancesi “aporreamientos” politóxicmusicomans magnes on els pugui haver.

Punk. «Adelantechillacuantoquieras, no me va[s] a impresionar»

Declaracions 100% jotilesplaneteras. Minutatge breu, missatge aplastant. Sí, tancar així, de cop. I ara?, actitud cíclica, tornar a donar-li al playpaladejant-lo les vegades que et plagui.

George Best, Michael Jordan, Dalí, Ray Loriga, Kubrick. Lo que al futbol, bàsquet, art/pintura, literatura i cinematografia representa el “putoamismo” d’aquests genis els andalusos ho implementen a la música. Dames i damos, no sé si seré digne per considerar-se-me un planetòlegpro però lo que ningú mai podrà treure’m és la meva personal i intransferible connexió inclòs metafísica amb aquest grup, per lo bo i per lo dolent fins que La parca ens separi.

¡Compártelo!