Trobador de raça | Revista independiente de música

Revista de música independent en:

Més poplacara:

Trobador de raça

Que Roger Mas és ara per ara un referent en el panorama de la cançó catalana d'autor és una veritat irrefutable. Es destaca per la seva poderosa veu greu, la seva voluntat de teixir ponts entre les diferents músiques tradicionals europees, així com la brillant manera de portar al seu terreny musical els poemes de Jacint Verdaguer.

L'artista de Solsona va visitar la ciutat comtal presentant el seu últim treball Irredempt (Satélite K, 2015), un disc que obviant el significat gens gratuït del propi títol, es desmarca dels seus anteriors treballs, despullant-se de tot tipus d'arranjaments i instrumentació.

rogermas_01.jpg

Amb un escenari envoltat d'un original i estètic joc de llums i miralls, el músic català va oferir la seva cara més intimista i alhora solemne, amb el rasgueig de la seva guitarra clàssica i els seus delicats versos. Temes com El Rei dels Verns (un poema de Goethe), Lo comte Arnau (poema de Jacint Verdaguer) o Pols de nimfa tenen aquests tipus de melodies que ens transporten a temps medievals. Pregària i Mentides són hipnòtics laments, el primer amb mantra inclòs, i Ella té un cel als ulls i Aquell llac van ser de les més aplaudides.

rogermas_02.jpg

Tampoc va faltar el seu ja habitual moment de dirigir-se al públic parlant de la figura de l'escriptor i filòsof Francesc Pujols, abans d'interpretar Oda a Francesc Pujols, i també amb El dolor de la bellesa va explicar com s'imaginava la cançó quan va ser composada. Hi va haver temps per revisitar discos antics, amb un esment especial a una de les seves millors composicions, I la pluja és va assecar..., un dels temes més rodons i inspirats del seu repertori.

Una nit per gaudir d'un músic en la seva essència, al nu, on podem comprovar si l'artista és de cartró pedra o de veritable raça, i amb Roger Mas no hi ha cap mena de dubte.

Galeria: 
¡Compártelo!